El passat dia 01/11/2008 vaig comprobar que el tema sanitat, te tantes deficiencies com n'hi troba en Josep Cuní a l'ensenyament, i guaita, que no s'en fan debats mediatics a la tele.
Us ubico, per coses de la vida, a les 14:37 vam ingresar a l'Hospital Bellvitge de Barcelona. Una lipotimia en el saló del manga va ser la causant, i res més greu que aquesta caiguda, debuda a la calor del saló del manga, l'acces de gent i diverses situacions més, van fer que la Isabel, la meva chicota, patis aquest desmai.
Passa't l'esglai, i un cop a l'hospital, despres d'una atenció exelent per part del equip sanitari de l'ambulancia, va arribar la desesperació.
Al entrar, vam tenir la mala fortuna d'entrar en la llista sota la designació de "Valoració inicial".
Per aquells que tingueu que ingresar proximament al fantastic hospital bellvitge, només deixar-vos dir, que si us diuen, "valoració inicial" digueu NO, argumenteu Lupus, si es necessari, els motius ja els aniereu comprenent.
Després de 2 hores, sentats en la camilla, amb un fred que pela, van tenir la decencia de passar-se a pendre la tensió a la Isa, que en teoria era el motiu per el qual estabam allà, una baixada de tensió.
Remarco que es el fet de trigar 2 hores, en la que van ficar-li la pulsereta que la identificaba com a pacient.
El resultat de la tensió, normal, i es que despres de 2 hores, els sintomes ja havien remes, en la gran majoria, tret esclar, que estaba esgotada i marejada, i amb gana ( la lipotima va succeïr cuant estabem fent cua per dinar).
Després de 4 hores sense que ningú ens prestes la més minima atenció, i veure com entraben jugadors de futbol amb el cap trencat, i sortien, padrines i diversos traumes extra, va ser cuant un es comença a dir, "ei, potser passent de nosaltres"
Al preguntar a l'infermera de torn, ens va dir que el següent pacient a atendre era a nosaltres. Il·lusos vam creure que ens tocaba aviat...
5 hores més tard, amb l'estomac ple, i pantejant-nos seriament, si ningú havia percatat la nostra precensia al hospital, tot i la fila de Shinigami desperrucat i Sango malalteta, i amb una gana aterradora, i veient que Isa estaba de millor humor, vam accedir a menjar unes patatetes...¡Quin crim!
Ens va venir un membre del equip de seguretat a informar que alli no es podia menjar, fins alli correcte, pero per donar-li a entendre aquest bon home, que ningú ens havia dit res, ni tansols mirat malament com aquell que diu, i la gana que teniam, per tot un dia sense menjar, el que més necessitabam era una mica de "patatillas" i vam aturar una AUXILIAR DE INFERMERIA, que apartir d'aquest moment anomenarem, "La lista".
La lista, previament, i després de una mica de desesperació, per allà a les 4.30 hores d'espera, vaig anar a preguntar-li, cuant ens tocaba, i em va fer fora de mala manera, alegant, que s'ha de tenir paciencia, que som els següents, i que, en resum, ella allí es Deu, i designa qui entra i qui no. No fa falta dir, que ens vam caure fatal només veure'ns però ho juro, que jo anaba de molt bona fe, i en cap moment no vaig faltar el respecte a ningú, ja que només vaig anar a informar.
El fet és, que li vam explicar, per veu d'Isa, la nostra situació, i com a Deu que designa el destí dels pacients allí expostos a la seva voluntat, va dir un seguit d'improperis propis del millor guio dels germans Marx.
Us intentaré transcriure el seguit de millors freses de LA LISTA!;
-No sou ningú per passar davant de tothom!...a esperar, que voleu que us menteixi?, jo sóc una persona sincera, prefereixo no tenir que mentir...
[li comentem de bona fer, que portem aqui 5 hores i ningú ens aten, ni ens diuen res]
-I que? jo una vegada, vaig estar 2 hores i mitja esperant, en un altre hospital, per una cosa de ginecoleg, que clar, no vaig voler anar aquest hospital, per què no sapiguesin de mi, i ser que es esperar molt.
[Cal remarcar, que, 1, portabam el doble que aquesta persona i 2, la he anomenat LA LISTA, per no dir-li la guarra, a saber per que tens que anar a un ginecoleg de un altre hospital, de que s'amagaria? això ja n'hi ho vull saber.]
Això va fer que la Isa saltes en un estat de nervis, i degut això es va ficar "la lista" a intentar suavitzar, però no ho va arreglar, i va llançar coses sense sentit com:
-En 30 minuts us atendran.
En fí. cuant ja eren les 9 de la nit, vam decidir agafar l'alta voluntaria i marxar, i un altre dia poder anar al metge, cuant, per paradoxa total, m'informen que no podiam agafar l'alta voluntaria, perquè no ens havien atés, i en cas de marxar seria fuga, els mossos d'escuadra vindrien a la nostra "caça" i posteriro detenció, a part de que ens cobrarien totes les despeces ocasionades, tals com l'ambulancia...Ja, jo tot perplex, en un estat d'incredibilitat total davant el fet, que ara reconeixien que NO ENS HAVIEN ATÉS, no ens deixaben marxar, cuant de cop, un segon avans que esclates, el pacient que estaba dins de "avaluacio inicial" es disposaba al fi avandonar el box.
Després de 20 minuts amb el box buit, finalment entrem...però, la doctora tenia que sopar...així que ens aten despres de sopar...
El tracte de la doctora per això va ser correcte.
Un tracte que va durar 45 minuts encara poc més, sol·lució, dos gelocatils, que eren tan fluixos que els dos feien el efecte de 1, 4 galetes maria i un suc de taronja, ho dic per si us hi trobeu, no fa falta fer tanta espera com nosaltres, sencillament demaneu això.
Vam sortir a les 11 de la nit, super estafats, per que, per a mes inri, la doctora ens va dir que sopesim a la cafetaria de alli, i si li sentava malament el sopar que vinguesim aqui corrents, a la porta del box, pero...LA CAFETERIA ESTABA TANCADA
Ara, aprofitant aquesta plataforma, em queixaré de la sanitat, que ja sé que es facil fer-ho si un no hi esta adins, però es cert que hi ha moltes mancances, i no es d'extranyar que es tingui que demanar medics de l'extranger, vist el panorama de la sanitat, no sé quina es la sol·lució, i aquest post es correos, i dut a terme des de la més pura rabia e impotencia de la situació viscuda, tan debo tingues una bona idea que aportar...però, pel que li va passar a la Isa, amb el meu carinyo dona't durant tota l'espera, crec que vaig fer molt més, que tots aquestos estirats de bata blanca!.
Espere'm no tornar-nos hi a trobar...
P.d.:La lista, va marxar per que se li va acabar el torn de currar, cuant encara no ens havien atés...i es que era per flipar, a sobre cuant li vaig comentar que l'aprimera atenció que ens van fer va ser 2 hores mes tard amb la pulsera, encara va atrevir-se a dir, que no tenia raó. Vull aprofitar aquest blog per saludar aquesta AUXILIAR D'INFERMERIA, el pur exemple de, com no tenen que ser les auxiliars d'infermeria.
Res més a dir, si ho heu llegit tot, espero no haver fet que triguesiu tant com nosaltres per sortir del hospital
